Publish at Calaméo or browse others.
divendres, 6 de maig del 2011
dilluns, 11 d’abril del 2011
dilluns, 4 d’abril del 2011
dijous, 24 de març del 2011
dijous, 17 de febrer del 2011
dijous, 10 de febrer del 2011
dissabte, 22 de gener del 2011
Exercicis Gener 2011 Modernisme
6. a partir del fragment d’Aigües encantades redacta en unes deu línies les característiques de la literatura modernista.
El teatre servia per als modernistes com a via per manifestar les seves idees i per expressar la seva idea d’art. Es dividia en dues branques.
En primer lloc trobem el teatre naturalista que pertany a la branca regeneracionista del modernisme, aquella que utilitza la literatura com a eina de crítica per a canviar la societat. Els autors d’aquesta branca elaboren el que s’anomena teatre d’idees. Es plantegen situacions socials conflictives dins de drames realistes i naturalistes, és a dir, utilitzen el teatre com a via de reivindicació i de revolta davant les injustícies.
En segon lloc tenim el teatre simbolista que equival a la branca esteticista del modernisme, que té una finalitat estètica i no és gens reivindicativa, està plena de resignació, a l’autor no li agrada la realitat que li toca viure i s’evadeix en un món on l’objectiu principal és l’art. El teatre simbolista crea atmosferes poètiques per crear una ambientació màgica i fascinant.
El fragment d’Aigües encantades pertany, clarament, al teatre naturalista ja que reflexa clarament l’actitud de rebel•lió de la protagonista contra la societat tradicionalista i regional. La protagonista critica la religió, la situació de la dona i a totes aquelles que es conformen amb aquest paper.
7.Compara els dos últims textos teatrals. Assenyala les similituds i diferències tot tenint en compte les característiques del teatre modernista.
Joan Puig i Ferrer classifica la seva obra “Aigües encantades” com teatre naturalista, on es veu clarament la indiferència de la societat cap a la dona, i com aquesta (Cecília) fa una mena de rebel•lió envers aquesta injustícia, i com la família reacciona adoptant una actitud negativa cap a ella i amb una posició masclista. En canvi en el fragment de l'obra “l'alegria que passa, és classificat com teatre simbolista on crea la fantasia a partir de la poesia. Podem trobar-hi un doble significat, on el protagonista es queixa de que ell és fill d'un ferrer i ha de viure sempre envoltat d'una vida que no és la que vol, però que ho ha de fer. Tot dos personatges es rebel•len en contra de la societat classista en la que viuen. Tots dos escriptors pertanyen al modernisme, però està clar que cada una pertany a un corrent ideològic modernista diferent i cadascú fa servir una temàtica diferent.
El teatre servia per als modernistes com a via per manifestar les seves idees i per expressar la seva idea d’art. Es dividia en dues branques.
En primer lloc trobem el teatre naturalista que pertany a la branca regeneracionista del modernisme, aquella que utilitza la literatura com a eina de crítica per a canviar la societat. Els autors d’aquesta branca elaboren el que s’anomena teatre d’idees. Es plantegen situacions socials conflictives dins de drames realistes i naturalistes, és a dir, utilitzen el teatre com a via de reivindicació i de revolta davant les injustícies.
En segon lloc tenim el teatre simbolista que equival a la branca esteticista del modernisme, que té una finalitat estètica i no és gens reivindicativa, està plena de resignació, a l’autor no li agrada la realitat que li toca viure i s’evadeix en un món on l’objectiu principal és l’art. El teatre simbolista crea atmosferes poètiques per crear una ambientació màgica i fascinant.
El fragment d’Aigües encantades pertany, clarament, al teatre naturalista ja que reflexa clarament l’actitud de rebel•lió de la protagonista contra la societat tradicionalista i regional. La protagonista critica la religió, la situació de la dona i a totes aquelles que es conformen amb aquest paper.
7.Compara els dos últims textos teatrals. Assenyala les similituds i diferències tot tenint en compte les característiques del teatre modernista.
Joan Puig i Ferrer classifica la seva obra “Aigües encantades” com teatre naturalista, on es veu clarament la indiferència de la societat cap a la dona, i com aquesta (Cecília) fa una mena de rebel•lió envers aquesta injustícia, i com la família reacciona adoptant una actitud negativa cap a ella i amb una posició masclista. En canvi en el fragment de l'obra “l'alegria que passa, és classificat com teatre simbolista on crea la fantasia a partir de la poesia. Podem trobar-hi un doble significat, on el protagonista es queixa de que ell és fill d'un ferrer i ha de viure sempre envoltat d'una vida que no és la que vol, però que ho ha de fer. Tot dos personatges es rebel•len en contra de la societat classista en la que viuen. Tots dos escriptors pertanyen al modernisme, però està clar que cada una pertany a un corrent ideològic modernista diferent i cadascú fa servir una temàtica diferent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)