Aquest és el bloc de català de la Laia Jiménez, la Núria Ayora i l'Anna Alcázar. Anirem penjant els nostres treballs de català al llarg d'aquest curs 2010-2011.
diumenge, 19 de desembre del 2010
dimecres, 1 de desembre del 2010
Exercicis Jaume BROSSA i Santiago RUSIÑOL.
JAUME BROSSA
1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
Jaume Brossa considera que l’època del renaixement literari català és una “fullaraca”, ja que no ens diu res ni reflexa la realitat que estaven vivint en aquells moments. L’obra és molt repetitiva i fa continus salts en el passat. No es tenia en compte el poble, és a dir, la vida quotidiana, la realitat que s’estava vivint en aquella època, només es pensava en el romanticisme francès, romanticisme que no era real. És a dir, el que ens vol dir l’autor es que no es pot viure sempre del passat, sinó que s’ha d’avançar.
2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Ell creu que no em d’oblidar les coses bones passades o anteriors però si són coses dolentes les podem millorar o començar-les de nou, perquè si Catalunya volia seguir endavant havia d’analitzar el que estava succeint a la vida real i intentar millorar-ho sempre que fos possible. Té una idea de progrés molt destacada.
3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
Jaume Brossa considerava que el poble era l’única classe social a la que podia ajudar amb la recuperació cultural de Catalunya, ja que el poble són les persones que constitueixen els costums catalans, les tradicions i la vida quotidiana d’un català. Aquesta realitat del català estava més ben reflectida en el poble que en la burgesia o en l’aristocràcia ja que no feien res envers la cultura catalana.
4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
Ell proposa seguir com a model les nacions del Nord, és a dir, França ja que havia acabat amb la monarquia absolutista gràcies a la revolució francesa i el poder ja no es centrava en una sola persona, sinó que va aparèixer la divisió de poders. A més a més el poble havia aconseguit el sufragi universal, és a dir, que el poble ja podia donar la seva veu i la seva “opinió” ja que el poder requeia sobre ell. L’autor es reflexa en aquestes nacions del nord ja que les considera més avançades i el modernisme és un moviment que s’obre a corrents ideològics europeus, moviments innovadors de cara al futur amb noves maneres de pensar i viure la vida.
5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.
L’autor comença parlant del regionalisme i de la literatura de la Renaixença. Tot seguit fa referència a la cultura. Continua el fragment reflexionant sobre les nacions del nord, que considera que s’han de prendre com un model a seguir i finalment acaba parlant de la figura del poble.
SANTIAGO RUSIÑOL
1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie:
Modernistes | Societat |
poesia | prosa |
sol | boira |
bogeria | sentit comú |
art per l’art | art comerç |
"pervindre" | passat |
somni | el natural |
don Quixots | Sancho-Panzas |
simbolistes | desequilibrats |
amor a Dant, Leonard de Vinci | amor a la província (Catalunya, etc.) |
2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?
La poesia va referència a l’autor modernista que és incomprès i marginat per la societat i que només té com a suport altres autors modernistes. La poesia permet a l’autor una expressió pura, emotiva i sincera.
La prosa fa referència a la societat que no entén a l’autor modernista, una societat convencional i tradicional sense ànims d’innovar que viu una rutina diària.
3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?
Si, ja que se’l considera superior a la resta de la societat, aquell qui té esperança en un futur millor per al poble, que té visions. El poeta és un desplaçat, diferent a la resta de la societat i es parla del poeta modernista com un ésser sagrat que alliberarà la societat del caire tradicional que ha adoptat. Se’l sacralitza, se’l considera sagrat tot i que no ho és però és únicament el paper que adopta dins el món dels modernistes, per a la resta de la societat és un bohemi i un marginat de la societat amb unes idees de modernització i innovació estranyes.
Exemple: “Ella vindrà, aquesta aurora; ella vindrà algun dia, malgrat els núvols negres; i el goig de sentir-la que s'acosta, de pressentir que els artistes aquells i aquells poetes, des de llur tomba immortal i gloriosa ne veuran d'altres com ells, ens fa viure esperançats, an els que creiem en una hermosa renaixença.”
4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?
La societat burgesa no creu en les seves idees, així que Rusiñol els mostra una actitud de menyspreu i indiferència. Aquesta burgesia es basa en la tradició, que es basa en les experiències el passat... i sovint és una burgesia conservadora i ignorant que no comprèn als autors del modernisme.
5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?
El “Cau Ferrat” adopta la funció de refugi senzill i ideal per poder retrobar-se amb la naturalesa i desconnectar de la ciutat. El refugi representa els pensaments i sentiments dels autors modernistes. És un refugi per aquells que fugen de la societat, de la incomprensió... un refugi per als bohemis.
Etiquetes de comentaris:
Laia Jimenez,
Núria Ayora i Anna Alcázar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)